Sai Gon (Ciutat de Ho Chi Minh)

Quan arribarem a  Ciutat de Ho Chi Minh (Sai Gon), cercarem un hotel, contractarem ses excursions i anarem a sopar i a descansar. Sa nostra visita a Sai Gon era nomes de tres dies, aixi que varem decidir fer una excursio diaria i el darrer dia ja haviem d'agafar l'avio.

La primera visita que ferem va ser la dels tunels de Cu Chi, que esta a uns 100 km de Sai Gon. Se tracta dels tunels que varen ser construits i utilitzats pels Viet Congs durant la Guerra americana i que son els mes llargs de tot Vietnam. La visita ens va agradar molt perque tinguerem la sort o la desgracia de tenir un guia que havia lluitat a la guerra en el bandol america i per aquest motiu les explicacions foren bastant completes (sobretot com escquivaven les trampes, com descobrien les entrades als tunels, etc).  Primer mos posaren un documental que pareixia del No-Do, en blanc i negre i propagandistic 100%, complementat amb un mapa i una maqueta on podiem veure com hi havia tunels a 3, 6 i 8 o 10 metres sota terra aquests darrers nomes en cas d'emergencia pel napalm. Despres el guia ens va dur a un lloc on aparentment no hi havia res, pero va retirar unes fulles del terra i alla hi havia una mini entrada al tunel que devia fer uns 50x30cm. Quan el guia ens va dir que qui volgues podia provar d'entrar-hi me vaig pensar que era broma. Pero no, sa gent va comensar a passar-hi menos un que se va quedar entrevessat. Noltros poguerem passar (lo de'n Joshua potser sorpren pero en el meu cas no te cap merit perque estaven fets a sa meva mida). 

Tambe varem poder veure els diferents tipus de trampes que utilitzaven els Viet Congs tan per matar als cans dels soldats americans (que despres se menjaven), com pels propis soldats, cada una mes cruel que s'altra. Pel que fa a les estances dels tunnels, en el primer nivell tenien diferents funcionalitats: rebost, cuina amb xemeneies que conduien el fum enfora per confondre els helicopters i no ser descoberts i es menjador. Els altres dos nivells eren ratoneres que permetien als charlies entrar per un lloc i sortir per un altre tan per escapar com per atacar mitjansant emboscades. 

Despres de passar per una recreacio de com feien ses bombes i ses trampes amb uns munyecos que de cop i volta se posaren en marxa i mos asustaren una mica, anarem a disparar. Si, heu llegit be, a un dolar i mig sa bala pots disparar en un camp de tir amb un Kalashnikov o un M-16 aixi com altres models. Ja se que aquesta atraccio turistica es una manera de frivolitzar amb el tema de la guerra, pero tambe es una forma de "tocar-ho" d'aprop. Nosaltres ens decantarem per un Kalashnikov de fabricacio russa perque es s'arma per antonomasia de ses resistencies. Teniem 5 bales per hom (perque era un minim de 10) i el blanc eren uns tassonets vermells o el dibuix d'uns animals i, justament a noltros, mos va tocar s'elefant. Mos sentirem com si fossim de sa Casa Reial.

I ja a lo darrer i a la fi entrarem a visitar un tram dels tunnels. Se tractava de nomes 150 metres de recorregut i era el nivell mes superficial, pero tot i aixi el guia ens va indicar que si algu sofria claustrofobia o problemes respiratoris s'abstingues a entrar aixi com tambe la possibilitat de sortir als 30 metres d'haver entrat si no ens trobavem be. Mos posarem en marxa i "caminarem" ajupits per un recorregut en zig-zag que fins i tot tenia una part per on s'hi havia de passar tombat. S'aire estava molt viciat a dintre i costava moure's, pero per sort ara esta il.luminat a cada pocs metres. En sortir tothom alenava i suava pero coincidirem en que era una gran experiencia i que valia la pena visitar-ho.

En acabar, el guia se va posar a cantar una canso dels Beatles, mai sabrem perque, i cap al bus.

Al dia seguent ferem la segona excursio que era la del Delta del Mekong, el camp d'arros mes gran de Vietnam. Com que nomes disposavem d'un dia mos varem haver de conformar amb visitar sa part nord del Delta perdent-nos aixi coses mes autentiques com el mercat flotant o els poblets. Anarem a visitar l'Illa Unicorn i l'Illa dels cocos (si, alla totes ses illes tenen noms exotics) on passejarem per uns canals en canoa, mos canviaren de barca 40 vegades i poca cosa mes interessant hi ha per contar. Anarem a un lloc on fabricaven caramelos de coco (bonissims), mos varen dur a dinar i menjar fruita, beure te local i licors d'arros mentre escoltavem musica tradicional en directe. Sona molt guai pero es molt artificial. Es una llastima que sigui la forma mes facil i economica de visitar aquests tipus de llocs allunyats de tot.

El quart dia ja era la nostra partida i, de regalo final, bronca amb sa de s'hotel per intentar-nos estafar un altre cop amb el canvi, poca quantitat pero lo que mos treu de polleguera es l'acte miserable de repinyar-nos perque si tot lo que puguin. Anarem cap a s'aeroport amb es bus de linia local, va ser un caos trobar s'estacio pero va valer la pena perque mos va sortir per 8000 dongs (menys de mig euro!). Anarem a s'aeroport i agafarem es vol amb destinacio Jakarta (Illa de Java, Indonesia!!!).

Com que anam una mica atrassats a nes blog perque ens estam movent molt, vos deixam amb dos centims de lo que hem fet avui i lo que farem es proxims dies. I vos prometem que en tenir uns dies de relax mos posarem al dia.

Ara som a Jogjakarta, devora es Borobudur que hem visitat avui mateix i ens ha encantat. I d'aqui una estona agafam es vol cap a Bali on hi passarem uns quatre dies, abans d'anar cap a Sumatra a veure orangutans i ses Illes Mentawai. Com que aqui ses distancies son enormes, hem decidit que farem els grans desplasaments amb Lion Air (una low cost local) perque es la millor relacio preu-distancia-temps i aqui lo que mos faltara es temps.

Una aferrada molt forta