Jakarta i Jogjakarta

Arribarem a Jakarta de vespre i esquivant conductors, agencies de taxis i falses informacions de que no hi havia bus local arribarem a s'aturada i agafarem es bus, que ens sortia molt barat. Ens va deixar aprop d'una de les principals estacions de tren a les onze des vespre i encara teniem sa feinada de cercar habitacio per passar-hi es vespre. Un cop a sa zona de motxillers (Jakarta no es un desti turistic, just un lloc de pas, aixi que s'oferta no era massa extensa ni variada) caminarem per amunt i per avall fins que trobarem un zulo per deu dolars amb uns anfitrions sospitosament parescuts a paparres. Per sort mos aixecarem sense picades i comensarem s'odissea de sortir de sa capital, que va arribar a semblar una missio impossible. Despres de consultar horaris i preus de tren en totes ses seves diferents classes, creuar sa ciutat en un bus ple a reventar fins a una estacio de busos que semblava importada directament des de la India compararem i pensarem. Tots els transports que haviem trobat per arribar a Jogjakarta eren de vespre i trigaven massa hores, i no oferien sa possibilitat de vagons amb lliteres o sleeping bus com a Vietnam. A part, varem tenir problemes amb els caixers i per tot ens demanaven pagar en metal.lic. Vegent que es poc temps que teniem per dedicar-li a Indonesia sen's estava consumint en res productiu contemplarem sa possibilitat dels vols interns, que ens va recomanar un jove indonesi (per cert, aqui sa gent amb qui hem tractat se mostra mes oberta i disposada a ajudar desinteressadament, fins i tot els amos dels hotels i de les agencies de viatges). Veient que no podiem comprar els vols per internet, anarem a s'agencia que teniem devora s'hotel i quan la trobarem tancada pensarem que no sortiriem mai d'aquella ciutat. A sobre, plovia. Per sort trobarem una agencia amagada a un carrero i l'amo ens va comensar a donar consells sobre com haviem d'organitzar el viatge, quins llocs valien la pena i quins no, donar-mos mapes... en fi,  un raig d'esperansa quan ja estavem desesperats. Aixi, trasarem el pla a seguir i li comprarem els bitllets d'avio.  A la fi, el dia seguent poguerem volar cap a Jogjakarta, on hi passariem 24 hores.

En baixar de s'avio agafarem un taxi cap a la zona d'hostals i just en baixar ja comprarem l'excursio que ens duria fins al Borobudur. Es mateix home que ens va vendre s'excursio ens va dur pels carrerons adjacents, molt acollidors, a la recerca d'un hostal barato. En trobarem un que ens sortia per 2,5 euros per hom, hi deixarem ses maletes i ens va acompanyar a un lloc on sopar barato. En haver menjat s'omnipresent Nasi Goreng (arros frit) anarem a jeure perque entre una cosa i s'altra devien ser les 10 del vespre i ens haviem d'aixecar a les 4:30!! 

 

Aixi, amb sa impressio de que nomes havien passat 5 minuts sentirem el cant d'un iman, que ens va semblar que teniem dins s'habitacio amb un megafon, que ens va donar el bon dia a crits d'Allahu Akbar. Per sort eren les 4:30 i encara ens va venir be tot s'escandol per deixondir-mos una mica. Baixarem a esperar al bus i anarem cap al Borobudur. De cami poguerem veure el mont Merapi, un volca encara actiu, que treia un fum inquietant pel seu crater. A mes, atravessarem selva i rius marrons, era com estar dins un documental. A la fi arribarem al Borobudur a les 6 del mati. Just entrar mos donaren una falda que es obligacio dur posada dins el temple i iniciarem sa caminadeta. 5 minuts despres el verem alsar-se imponent entre ses palmeres a la llum d'un sol que just sortia. 

 
Se tracta del monument budista mes gran del mon construit al s. IX d.C d'estructura piramidal. El que mes crida l'atencio son les 72 stupas perforades que estan al nivell superior i que contenen un Buda assegut al seu interior. Un cop haguerem contemplat l'alba des d'adalt ens dedicarem a recorrer els diferents nivells admirant els baix-relleus que narren la historia de la cosmologia budista on distingirem les diferents etapes des de la vida a la cort del princep Siddharta, el seu retir espiritual i el posterior ascens al Nirvana. Va ser una autentica passada, molt emotiu pels dos pero mes per na Lua que no va poder contenir les llagrimes. Ens va admirar el seu impecable estat de conservacio, comparat amb els temples d'Angkor; sobretot perque alla, a banda dels problemes que puguin tenir els temples cambodjans, hi ha el problema dels volcans i dels terratremols. 

 
Un cop tornarem a Jogja, com la coneix tothom, (nomes eren les 11 del mati!!) ens dedicarem a pasturar per els acollidors carrerons i trescar per ses tendes on trobarem souvenirs d'allo mes autentics i originals. Varem pensar que era una llastima nomes tenir unes hores per gaudir de la capital cultural de Java pero quan agafarem s'avio cap a Bali ho ferem amb el sentiment de que nomes per veure el Borobudur ja havia valgut la pena.

Fins aqui el nostre periple per Java. Una abrasada i salut!