Halong

Tot i que mos varen dir que arribariem a les 7 i mitja del demati a Hanoi, arribarem a les 4 i mitja de la matinada. Aixi, regatejarem amb un taxista fins que ens rendirem i ens va dur a sa porta de s'hotel on haviem comprat el billet. A dins, dues o tres persones roncaven a llits estirats enterra al rebedor i noltros seiem a s'entrada. Mos separava una barrera mal tancada i encara era negra nit. Dormint a estones i xerrant se varen arribar a fer les 6, es personal se va despertar i mos varen deixar entrar ses maletes. Un cop berenats tornarem a s'hotel a tornar a esperar, casi esteim mes estona esperant i viatjant que visitant els llocs en si. Aixi, a les 8 i mitja va passar es minibus que mos duria a Halong. 3 hores i mitja despres ja hi erem.

En arribar mos deixaren a tots al moll ja que tots menys noltros havien contractat es passeig en barca. Aixi, enfilarem es passeig maritim d'aquest Benidorm de l'est i ens plantarem al carrero dels hotels barats. Despres de demanar preus que anaven descendint a mesura que s'habitacio estava un pis mes amunt ens quedarem amb una de 7 dolars a un 5e pis. Com que estavem tan cansats per sa pallissa de viatge des de Sapa just varem contractar una excursio d'un dia per es dia seguent i varem comprar es billet de bus cap a Hue tambe per es mateix dia, i despres a jeure. 

Seria es dia de s'excursio quan mos n'adonarem de que mos havien estafat. No mos ve de nou, pero cada vegada mos emprenya mes. No mos cap dins es cap per quin motiu son aixi. En fi, que teniem s'excursio de 4 hores per 20 dolars i just en pujar ja mos varem dir que no li diguessim a ningu quant haviem pagat, perque n'hi havia que havien pagat mes. De fet varem veure gent que pagava el doble. Mos varen recollir a tots i mos dugueren cap al moll. Mig entabanats per lo prest que era mos ficaren a un vaixell que surava de miracle i emprenguerem sa marxa. Es demati era gris, trist i hi havia una boirina que no deixava distingir massa be ses illes. Sa primera escala va ser una illa on hi havien construit un moll  de formigo espantosament lleig. Baixarem i anarem cap a una cova bastant impressionat, pero il.luminada per colorins sense motiu aparent. Aqui son molt de posar-li llum a tot. Sa seguent aturada va ser un poblet flotant de pescadors on mos oferiren un passeig en barca per ses "coves" per 5 dolars. Si ho sabem li pegam foc a sa barca. Ja esta be d'estafes, joder. Perque una cosa es que te venguin coses cares i s'altra que t'estafin, aixi amb mala idea. 20 minuts per una aigua verda nuclear per passar sota dos ponts naturals i fer mitja volta. Cala barques es mes impressionant. I mes barato! Sa veritat es que no hi ha massa cosa mes a contar. Hi ha moltes illes amb formes extranyes, molts de penya segats pero aixo es tot. Era una visita obligada i la varem fer, pero no hi ha res com ses Phi Phi de Tailandia. 

Igual que a ses postals, eh?

En acabar s'excursio, tornarem a s'hotel a esperar una altra vegada. 5 hores despres ens va passar a cercar un home amb un cotxasso i ens va dur com a dos senyorets rics fins a... fins a una carretera de mala mort on hi havia un "tenderete" de sa companyia de busos. Mos donaren es billet definitiu de bus i na Lua se va fixar que deia que es preu era de 200.000 Dongs, uns 10 dolars. Noltros n'haviem pagat 35! Una altra estafa made in Vietnam. Alla tornarem a esperar una bona estona, mig riguent amb sa gent local que hi havia per alla fins que va arribar el bus devers les 20:30. A la fi! pensarem increduls abans de sebre que maleiriem aquell bus sa resta de ses nostres vides: gent cridant-se, un bany pestilent, cucaraches que corrien per tot... En fi, entrarem i cercarem els nostres "llits" i intentarem dormir entre mirades impertinents, curioses i extranyes. Entre becadetes de poca estona arribaren les 12 des migdia i ens dugueren a dinar. Almenys aixo estava inclos al preu. Seguerem amb gent local i una mestressa que "partia el bacalao" Mos servia a tots i quan li deiem que estavem plens a rebentar, encara mos en posava mes. De tornada al bus comensarem a pensar que ens hauriem passat. No era normal que el que ens va vendre el ticket ens digues que arribariem a les 10 del demati i eren les 14 i encara estavem per sa carretera. Una dona ens va dir que encara ens quedaven unes 3 hores per arribar i ens tornarem a emprenyar amb sa cara dura de sa majoria de gent amb sa que hem tractat aqui. Fins ara nomes ha sigut sa gent que te qualque tipus de negoci, per petit que sigui. Pot ser se salvi sa gent normal, que sen's ha mostrat amable fins ara, pero encara no els hi hem comprat res... En fi, 21 hores despres de partir de Halong arribarem a Hue. On mos han tornat a timar... pero ho contarem a sa proxima entrada. Dema partirem cap a Hoi An i ens hi passarem dos dies.

No es que no estiguem disfrutant del paisatge i sa historia de Vioetnam. Pero quan se tracta del tracte amb sa gent es frustrant, T'intenten estafar a sa minima que poden i sa vegada que fa 15 t'acabes emprenyant. A mes ho fan amb mala idea. Encara es s'hora de que coneguem un vietnamita bona persona. No ens extranya que durant tota sa seva historia hagin expulsat a tots els seus invasors. Na Lua creu que es perque son uns reputes i no crec que li falti rao. Tampoc li sobra.

En fi, deixam d'escriure per ara perque ja fa una bona estona que som al ciber i segur que mos tornaran a intentar estafar.

Una abrasada ben forta i salut!!

Sapa

Ido aixo. Mos dutxarem, descansarem i anarem a berenar que era ben prest. En haver acabat ses feines reunirem forces per cercar una excursio pels poblets de ses minories etniques que estan al voltant de Sapa. Trobarem un lloc suposadament d'informacio turistica. Els hi varem demanar que mos convenia mes, si contractar-ho directament de ses senyoretes diminutes que mos varen rebre, contractar-ho a un hotel o a una agencia especialitzada. Evidentment, com que a Vietnam tothom grena cap a ca seva mos va dir que lo millor era que li contractassim a ell per un preu abusiu. L'enviarem a porgar fum i continuarem sa recerca. Al final va resultar que al nostre hotel venien una excursio de 2 dies tot inclos per 25 dolars, que no esta gens malament comparat amb els altres preus i a sobre mos hi entrava es menjar i un lloc on dormir. Sa resta d'es dia pasturarem per es mercadet des poble demanant preus i assustant-mos d'ells. Hem arribat a trobar casos on els preus estan inflats 10 vegades. 10 VEGADES!!! En fi... encara no estavem massa cremats per aquest fet. 

Una dels milions de venedores que hi ha per Sapa

Al sen dema mos aixecarem prestet, anarem a berenar i cap a s'hotel perque mos havia de venir a cercar es guia. Al cap d'una estona d'esperar mos compareix una nina d'uns 19 anys amb veu de poma que mos diu que sera sa nostra guia i que podem partir. Sortim i a mesura que baixam anam a cercar els que seran els nostres companys de trekking. Primer 3 al.lotes que mos varen semblar espanyoles. Despres una parella com a de russos que no se xerraven gaire i per acabar, sa cirereta: una parella de vietnamitas vestits de diumenge i sa tia amb unes xancles d'oso... inexplicable. Pero be. Mos posarem a caminar i va resultar que ses 3 nines eren de Mallorca! Be, una de Cadis pero vivia a sa Roqueta. Tot d'una sortir de Sapa estavem a una pista forestal que discurria sobre es riu, que mos quedava a la dreta. A l'esquerra, una muntanya mig tallada com si fos una pedrera i per tot hi havia maquinaria d'obra. Estaven construint una presa i s'havien carregat tot es tram fins al primer poble. Una preciositat.  Entre batues i mecagons baixarem una costa de terra molt pronunciada. Sa de ses xancles d'oso va haver d'anar per una altra banda. A qui se li acud! Anar-te'n d'excursio i dur unes xancles d'oso! Es que encara no m'hi cap dins es cap. A part de retrassarmos un munt casi se xapa sa crisma. En fi. Arribarem al primer poble, si se li pot dir aixi, i dinarem. Haviem fet tot es cami acompanyats de H'mongs negres, sa primera etnia que coneguerem i no haviem comensat a dinar que ja en teniem 10 al voltant a mem si lis compravem alguna cosa. No mos varem posar massa nirviosos perque almenys son simpatiques. Es mes: acabarem per comprar un parell de cosetes. Anarem a fer un voltiu pes poble i va resultar ser un seguit de tendes i restaurants. Res pus. 

Ses vistes des des riu

Na Lua i sa seva nova compra. Ses arrecades, eh?

Caminarem una mica mes, sempre aturant-mos per no perdre a ses dues fieres que anaven de passeig i perque sa guia recuperas s'ale, que el perdia a cada passa. Aqui es paissatge comensava a ser interessant. Tota una vall plena de marjades de mig metre d'alsada que  pareixien dibuixar ses cotes de nivell sumament rectes. Era una passada. En arribar a un altre poblet que quedava devora des riu sa guia mos va dir que acompanyarien a ses dues parelles al bus, ja que tenien una excursio d'un dia, i despres aniria a cercar-mos per anar cap a sa casa on quedariem a dormir. Aprofitarem es temps per fer una cervesseta amb ses compatriotes, una estoneta bastant agradable que aprofitarem per coneixer-mos una mica.  Al cap d'una bona estona va tornar na Mary Poppins. Si, sa nostra guia no amollava es paraigo no fos cosa li tocas un raig de sol i se li posas morena aquella pell de fantasma. Aixi doncs, anarem cap al homestay: una casa molt gran amb un altillo ple de matalassos on hi dormien els excursionistes. Com que encara era prest anarem cap al riu a fer un capfico i a purificar-mos del Hanoi que encara mos corria per ses venes. En tornar mos esperava una platada de patates frites que mos tornaren sa vida. Deixarem passar ses hores i a la fi mos va arribar es sopar: un festi digne dels emperadors Nguyen. En acabar va tornar a compareixer sa guia per complir sa promesa que mos havia fet just en partir: "Despres de sopar jugarem a cartes i beurem vi d'arros" No sabem d'on va venir, pero ja anava com una moto. Comensarem a jugar i qui perdia bevia. Tampoc vos penseu que mos varem engatar, era un vi bastant fluixet i just teniem una botelleta per 6. Quan se mos va acabar, varem rompre es cor a sa guia en dir-li que no en voliem una altra i mos n'anarem a dormir.

Es dia seguuent havia de ser una etapa mes curta, pero va ser mes dura i mes autentica. Pujarem una muntanyeta, atravessarem un bosc de bambu a on teniem sa impresio que trobariem vietcongs en qualsevol moment i anarem a veure unes cascades la mar de guapes, pero que just duien un raig d'aigua perque ara es s'estacio seca. De cami mos tornarem a banyar al riu, atravessarem un pont que s'aguantava per dos fils de ferro abans de que sortis l'amo a demanar doblers i arribarem a puesto. Dos dies de trekking que mos varen ajudar a desconnectar una mica i a compartir es nostre temps amb altres companyes. Una experiencia que va valer la pena, pero no tant. No es ni tant autentic com t'ho venen ni es comparable de cap manera amb un trekking per Nepal.

               

Aixi, un cop tornarem a Sapa trobarem a ses tres nines i anarem a fer una volta per es mercat, una cervesseta i a sopar. De cami per ses paradetes en varem veure una on venien carn de CA! de gos per els catalans. Per aquest motiu no mos fiam massa de demanar carn a cap restaurant. I aqui se mos comensava a acabar s'aventura de ses muntanyes. Es dia seguent varem fer temps es demati i a s'horabaixa agafarem es bus de tornada cap a Hanoi, on agafariem un altre bus cap a Halong. Pero aixo ja es una altra historia.

 Una aferrada ben forta i salut!!

Hanoi

Dia 14 d'Abril agafarem el vol des de Bangkok cap a Hanoi (Vietnam). El viatge amb l'avio va ser d'allo mes normal, pero nomes sortir de s'aeroport ja varemtenir un tast de l'idiosincracia vietnamita: perque robar si pots estafar? Quan pagarem el bitllet del bus per anar cap al centre trobarem a faltar bastants de diners al canvi, li varem dir a la ticketera i amb tota la naturalitat del mon ens la va tornar. Pero "si cuela cuela".

Quan arribarem al centre varem agafar un taxi amb dos catalans que haviem conegut al bus per anar cap a l'hotel. 5 dolars entre 4 persones per una distancia que a sobre el mapa pareixia enfora ens va semblar un preu raonable fins que un minut despres d'arrancar es taxi se va aturar i ens va dir que ja haviem arribat. Segona estafa en menys d'una hora. Quan varem entrar a l'hotel on ja haviem reservat una habitacio per internet, ens varen dir que estava ple i que hauriem de passar la primera nit a un segon hotel del mateix amo: decrepit pero no de lo pitjor on hem dormit (aixo si, el llit era una tortura vietnamita). La nostra primera incursio va ser per trobar un puesto de menjar barato abans que es fes fosc. Allo era un altre mon! Un trafic incesant de motos carregadissimes de coses, claxons, semafors testimonials, aceres plenes de motos i taburets que impedien el pas, brutor...pero, com sempre, mos hi hem avesat aviat i ara ja sabem atravessar es carrer com es vietnamites: a poc a poc maldament passin mil motos que elles ja t'esquivaran. 

Trafic, trafic i trafic.

Aquest encara duia poca cosa

El segon dia que passarem a Hanoi el varem emplear per fer el canvi d'habitacio d'hotel i per planificar les visites que voliem fer a la ciutat. La nova habitacio era de superluxe i teniem banyera i tot! En quan a les visites no hi ha tant per veure aixi que dividirem les 6 elegides en tres dies i ja mos posarem en marxa. Comensarem pes Museu d'Historia Nacional: a jutjar pel seu contingut quan no fan sa guerra beuen te, aixo si, en tasses precioses. A mes, entre el 1954 i s'actualitat han estat tots de vancances perque no hi ha ni rastre dels conflictes belics. Aquest museu era un cataleg mal fet, sense res explicat i deixa molt que desitjar.

Sa pesa mes interessant des museu

El tercer dia ens aixecarem prest perque voliem veure el Mausoleu de Ho Chi Minh i,segons sa guia, nomes obria de 8 a 11. Quan varem ser alla va resultar que estava tancat els dillunsos i divendres. Pero com que ja erem alla varem poder aprofitar per veure es complexe de residencies del tio Ho, bastant austeres. Per botar-nos s'itinerari no varem poder veurer-ho tot perque estava super controlat i delimitat per militars i qualsevol se posa a discutir amb ells. Varem veure es Mausoleu per defora, que es un mamotreto d'estil soviet i que, a mes, se va construir en contra de sa voluntat de'n Ho ja que ell volia ser incinerat i no volia que se'l canonitzes: primera traicio d'una llarga llista als ideals de Ho. Anarema peu cap el llac per estalviar-nos s'estafa dels taxistes i alla visitarem el temple de Ngoc Son: es una illeta on s'hi arriba a traves d'un pont vermell molt fotogenic. En ser-hi dedins varemhaver de fer tres voltes perque no mos podiem creure que aixo fos tot: una pagoda minuscula amb una tortuga gegant embalsamada i dintre d'una vitrina a dedins de l'edifici. 25000 Dongs (1.25 dolars)on tambe mos volien estafar ams so canvi. Despres anarem a fer una volta per un mercat que ens havien recomanat i que no estava gaire enfora, pero eren tot souvenirs i sabateries cares amb venedors agressius aixi que decidirem tornar cap a l'hotel per descansar.

El quart dia era el dia que partirem cap a Sapa, aixi que varem anar a pagar s'habitacio de s'hoteli varem rebre una altra dosi d'estafa vietnamita: a ne'n Joshua li varen cobrar 6 dolars per haver-li "rentat" sa roba. Suposadament eren 4 kilos, pero sa roba de'n Joshua no es de cota de malla i com a molt eren 1,5Kg. Per no discutir mes,sobretot quan sa guia ja t'avisa de que aqui ses coses s'arreglen a cops de puny, mos n'anarem recordant s'arbre genealogic de l'amo de s'hotel. Aprofitam aquesta anecdota per descriure es caracter de sa gent de Hanoi amb sa que hem topat: secs, estafadors, impossible treurer-lis un somriure (fins i tot a nes infants!) i vendrien a sa mare per 5 centims. Per lo que hem llegit, aquest es es caracter que abunda anes nord, pero sobretot a sa ciutat. Sembla que sa gent des sud es mes extrovertida. 

Agafarem un taxi corrensos fins a nes Mausoleu perque entre una cosa i s'altra nomes quedaven 3 quarts d'hora per visitar-lo, pero sa nostra sorpresa va ser que nomes quedaven 10minuts perque tanques. Aixi que mos posarem a correr per poder entrar dins sa coa dels ultims visitants. A sa coa ja se notava sa rigidesa des govern actual: militars armats que ens feren posar en dues fileres, mostrar una actitut de respecte i mos empenyien i estiraven dels brasos per seguir la marxa pe rno sortir-nos de ses normes.Quan entrarem a sa camara on hi ha es cos lo primer que mos va cridar s'atencio va ser que no mos hi podiem atracar ja que hi ha una fossa entre el lloc de pas i la vitrina. A mes, a dintre de la fossa tambe hi ha militars que custodien el mort i al passadis on nosaltres caminavem tambe hi havia militars que ens seguien estirant-nos dels brasos. Casi casi no el varem poder veure. Pel que fa al cos embalsamat del tio Ho, sembla un pepo de silicona i esta il.luminat per un llum groc que dona una sensacio molt extranya. Per descomptat, fotos no. 

Mausoleu del tio Ho

Sortirem d'alla i com que encara teniem temps fins agafar el bus anarem a veure el Museu de Ho Chi Minh: un altre edifici sovietic i gris. Per dintre, hi havia una primera planta on s'explicava una mica per damunt i des d'una optica completament subjectiva i propagandistica, els origens de la revolta contra l'ocupacio francesa i el recorregut politic fins s'actualitat. A opinio de'n Joshua s'estan traicionant els ideals de sa revolta per donar pas a un proces de "renovacio" on estan obrint es brassos a nes lliure mercat. Aixo significara progres economic, pero no social i nomes per una minoria. En definitiva una hipocresia total, sobretot quan encara conserven sa mateixa bandera. Jo independentment de lo que pensi de s'evolucio politica que esta patint es pais vull contar-vos que me va fer il.lusio poder veure els articles que va escriure en Ho Chi Minh a maquina i que havia rectificat a ma. Pel que fa a la segona planta del Museu, era com una nau espacial futurista, mesclada amb art contemporani d'aquest que no s'enten i que no tenia cap relacio amb lo que s'explicava( per exemple: que tenen a veure una poma, una pinya, una pera i una taula GEGANTS amb en Ho Chi Minh?). Aqui si que s'hi havia invertit pasta perque se notava que hi havia un interes politic.

D'aqui ja partirem cap al lloc on ens havien de passar a recollir per agafar el bus cap a Sapa, tot i que ens quedaven un munt d'hores d'espera, Hanoi ja no ens podia oferir res mes. Deixarem passar ses hores i a la fi ens passaren a recollir per dur-nos a esperar a un altre puesto. Quan va arribar el bus, el varen comensar a carregar de mercaderia i, finalment, de persones. Era un sleeping bus amb "llits" enlloc de seients on no apagaren la musica ni el llum fins ben entrada sa matinada. Tot i aixi varem poder dormir lo just i quan arribarem a Sapa, a les 7 del mati, ens esperava un exercit de H'mons negres (que son una de ses minories etniques del nord de Vietnam) que molt amablement mos recomanaren anar a dutxar-nos, descansar una mica i despres comprar-lis coses o contractar-lis un trekking. En part els hi varem fer cas,aixi que anarem a dutxar-nos i lo que va passar despres vos ho contarem a sa proxima entrada.

Una aferrada i que guanyi el Barsa!

De Siem Reap a Bangkok

Hola gent!

Una altra vegada, perdonau per el retras. Aquesta vegada no ha estat peresa sino que en una setmana hem canviat dos pics de pais i quatre de ciutat, ja hem tornat a agafar es ritme de la India! 

Resumint, els darrers dies a Siem Reap varem aprofitar per repetir ses visites que mes ens havien cridat s'atencio d'Angkor, com el Bayon o l'Angkor Wat i tambe ferem una visita al museu de les mines antipersona. Aquest darrer es una iniciativa dun ex-nin soldat que va combatre tant al bandols dels Khmers Rotjos com de l'exercit vietnamita i que ara es dedica a desactivar les mines que els seus companys i ells varen plantar arreu del pais, en una especie d'acte de redempcio. Es museu en si era una passada, i ens va obrir molt els ulls sobre la historia recent, tan terbola, de l'indochina.

En acabar ses feines per Siem Reap tornarem cap a Bangkok perque ja s'acostava el Songkran, que es l'any  nou budista, i encara ens quedaven un parell de llocs per veure a Bangkok. Aixi, despres d'unes ja habituals infinites hores en bus i es pas de sa frontera arribarem a sa capital per tercera vegada. Com que ja mos ho coneixiem com si fos Palma, anarem directes al guest house: ''-Do you want to see the room?, -No! volem dormir!'' 

El dia abans de que comensassin ses celebracions del Songkran el dedicarem a fer una ruta per el casc antic de wat en wat. Per fer-ho varem cometre s'error d'agafar un tuk-tuk. Molt barato, pero com que van a comisio amb segons quines joieries i tendes de moda, ens va obligar a anar-hi. Noltros sortiem escopetats, perque mos obligaven a comprar coses que ni voliem ni necessitavem i es conductor se queixava de que si no compravem, no li donarien el cupo de sa benzina. Una de tantes mangarrufes del sudest asiatic, pero no per aixo hem de perdre sa paciencia. Se va negar a dur-mos enlloc mes i ens varem enviar mutuament a porgar fum. Seguirem a peu visitant temples com el del Buddha d'empeus, una enorme estatua d'uns 20 metres d'alt; el temple de marbre, al que no hi varem entrar pel preu de s'entrada; el Wat Pho, que acapara tots els superlatius sent el mes gran i mes antic de Bangkok. En aquest darrer hi passarem bastant de temps ja que, com que comensaven les celebracions del Songkran hi havia un ambient molt animat amb mercadet, obres de teatre i una especie de glosadors. Es recinte es una passada pero hi ha uns punts que destaquen: el Buddha tombat (si el d'empeus era gran... aquest deu ser sompare) i moltes stupas amb la caracteristica forma d'agulla i estatues, moltes i moltes estatues de Buddha. 

   

En acabar, tornarem a peu cap a Kao San, ja que hi havia un embos considerable perque justament a aquella hora sa princesa de Tailandia va decidir que era bon moment desfilar per alla on haviem de passar noltros. Teniem sa idea de descansar una mica i sumar-nos a sa festa es dia seguent. Pero com que aqui son mes verbeneros que noltros, ja mos hi trobarem festa: exercits de gent fent guerra de guerrilles estaven repartits per tots els cantons armats amb pistoles d'aigua. Perque si, aqui es cap d'any se celebra tirant-se aigua dia i nit i embadurnant a sa gent, sobretot a sa cara, amb una especie de pasta de guix. Com que te posen guix, te tiren aigua; com que te lleven es guix, te'n tornen a posar... Com que no podiem lluitar contra s'enemic ens varem allistar a les seves files i, cervesseta fresca en ma, presentarem batalla. Volem aprofitar per recordar a ses families de tots aquells que ens tiraven aigua GELADA, des d'aqui un cordial salut :D. 

Es dia seguent comensava sa festa grossa. Evidentment mos aixecarem tard i quan varem baixar al carrer no varem fer una passa que ja tornavem a anar banyats de dalt a baix. Era una locura, pero de veres que es una festa molt divertida. Pasturarem cap a Kao San i quan hi arribarem ja anavem completament blancs de guix. Per sort haviem disfrutat de sa festa es dia anterior perque aquest dia es carrer estava saturadissim de gent i era increiblement agobiant. Tornarem cap a s'hotel perque es demati seguent tocava aeroport, mos n'anavem a Vietnam!

Com que dema partim de trekking dos dies i ens hem d'aixecar prest, esperarem fins a en tornar per explicar-vos es periple cap a Hanoi i de Hanoi a Sapa, on som ara. Gracis per sa vostra paciencia. A vegades mos sentim massa pesats i a vegades trobam que passam  massa d'es blog. Perdonau per una cosa i per s'altra. Una aferrada ben forta i Salut!

Seguim explorant Angkor

Hola gent!

Com comprendreu, no es cada dia que anam a visitar els temples d'Angkor. Ens trobam molt comodes a Siem Reap i, ja que podem, aprofitam per intercalar dies d'excursio amb dies de sedentarisme en els que estalviam doblers, que ens conve, i veim moltes pelicules.

Com ja varem anticipar, es segon grup de temples que varem visitar va ser el de Roulos. Aquesta antiga ciutat va ser capital de l'imperi Khmer entre el 877 i el 879 d.C durant el regnat de Indravarman, el primer dels quatre grans Devarajas (Deus-rei). El primer dels temples que anarem a veure va ser el Preah Ko, que es una de les edificacions mes antigues. Pero la mes significativa d'aquest grup es el Bakong, una piramide esglaonada de cinc pisos dedicada a Shiva, envoltada de 8 torres i coronada per altres 5 que, com a la majoria de temples, representa el mont Meru de la mitologia hindu.         

Preah Ko

Bakong

Uns dies mes tard, en bon diumenge, mos varem aixecar a les 8 des demati per anar a visitar el grup nord-est de temples de la zona d'Angkor. El primer lloc que varem visitar vaser el Preah Khan, un dels majors complexes d'Angkor. Es creu que era una mena d'universitat budista ja que en temps de Jayavarman VII el recinte allotjava mes de mil professors. El que mes ens va cridar l'atencio va ser la presencia d'un edifici que desentonava amb la tan repetitiva arquitectura Khmer ja que semblava mes propia de la Grecia classica.

Preah Khan

Seguint la ruta del dia varem visitar diferents llocs com Neak Pean, Ta Som, East Mebon, i Pre Rup. D'aquests en volem destacar les fonts de Neak Pean i no precisament per lo que ens varen agradar sino per que, despres d'haver caminat 10 minuts des de l'entrada arribarem a una barrera que ens impedia el pas i haguerem de contemplar les fonts des d'una mes que insuficient distancia i a sobre, amb un camp de visio limitat. Una llastima per que ens semblava molt interessant ja que era un lloc on la gent anava a purificar-se a les seves aigues sagrades que manaven de fonts zoomorfiques i antropomorfiques.

Com a cloenda de l'excursio dedicarem unes hores al temple budista erigit al 1186 d.C conegut com a Ta Prohm. Es una de les estampes mes caracteristiques dels temples d'Angkor. Es famos pels arbres immensos que broten entre les runes i amb les seves enormes arrels asfixien i destrueixen a poc a poc les estructures. Quan varem ser alla ens n'adonarem que la natura, per molta cara que li planti l'esser huma, sempre acaba guanyant. Al marge d'aixo es una autentica passada veure aquesta conjuncio d'edificis i natura. No penseu que ho han deixat abandonat, sino que han deixat els arbres mes espectaculars per que els visitants es puguin fer una idea de com es varen trobar les runes els exploradors europeus de principis del s. XX. Parlant de visitants hem de dir que els japonesos cada dia ens sorprenen mes. Si hi havia 20 segons de tranquilitat a un raco del temple, una estampida de japonesos sortits literalment de darrera les pedres i ataviada de roba extranya s'encarregava de perturbarla cridant i fent-se una foto de grup 4 o 5 mil vegades. Tot i aixi els preferim als turistes alemanys que quan els deim que som mallorquins ens responen que la illa pertany a Alemanya. Deixant de banda el nostre emprenyo, lo mes trist es que aquests capquadrats (be, no tos ho son) tenen rao en certa manera ja que, dirigits per na Merkel, actualment fan lo que volen amb tota Europa. Seguint amb el tema que ens ocupa cal a dir que aquest dia tan esgotador va ser una passada. Realment venir a Cambodja ha valgut molt la pena.

El temple de Ta Prohm

Dos dies despres, i per tal de complementar i ampliar el nostre aprenentatge soobre els Khmers, ferem una visita al museu nacional d'Angkor. Tot i que si ha invertit molt de capital, que les explicacions son abundants i que disposa de diferents complements divulgatius, hem de dir que sortirem mes embullats que abans d'entrar. Entre noms de reis impronunciables, noms de deus i de totes les seves possibles manifestacions, entre que ara son hinduistes i ara budistes d'un tipus o d'un altre, nomes podem concloure a grans trets que eren immensament rics cultural i espiritualment i que els nins i nines de Cambodja segurament suspenen religio cada trimestre. Realment la visita va valer la pena. Va durar quatre hores, se'ns va oblidar dinar i no en tenim fotos per que ens ho prohibiren (cosa que ens sembla malament).

Fins aqui ses nostres aventures a dia d'avui, pero ara ens agradaria dedicar unes linies de solidaritat amb sa terra ja que cada dia mos arriben molt males noticies: atacs a sa llengua, projectes aberrants, retallades, repressio... en definitiva, estam vegent des d'una impotent distancia de 10.000 Km com s'estan carregant sa nostra preciosa illa i no podem fer res mes que lamentar-nos des d'aqui. Recordarvos que no podem deixar-nos trepitjar i molt menys per una cleptocracia sense escrupols. Esperam que en tornar d'aqui a sis mesos no s'hagi enfonsat o no mos entenguin en arribar a s'aeroport.

Salut!