Siem Reap (Cambodja)

Sa frontera entre Tailandia i Cmbodja era sa segona que creuavem a peu. Diferent pero semblant a l'hora de la que separa la India i Nepal a Sunaouli, compartien el trafic incessant de camions, busos, cotxes, carros tirats per persones i gent a peu. El minibus amb el que haviem partit des de Bangkok ens va deixar al control tailandes de sa frontera on ens n'adonariem de que hauriem de pagar sa primera novatada des viatge. Resulta que es visat que tanta pena mos va costar aconseguir per estar un mes i mig a Tailandia va quedar anulat en el moment que ens segellaren sa sortida del pais. A sa planificacio inicial no teniem previst sortir i tornar a entrar de Tailandia i no varem demanar multientrada, aixi que si voliem estar nomes una setmana a Cambodja hauriem de tornar a pagar per entrar al pais veí. Demanant informacio ens varen dir que existeix sa possibilitat d'obtenir un visat gratuit de 15 dies en creuar sa frontera. Problema: voliem veure el nord de Tailandia i passar-hi s'any nou, que aqui se celebra el 14 d'abril, i no teniem temps. Amb un tanmateix per bandera creuarem sa frontera amb sa certesa de que ja trobariem alguna solucio.

Aixi, enfilarem sa terra de ningu cap al control cambodjà. Just arribar ja ens n'adonàrem de que eren paisos completament diferents. Mentre que sa major part de Tailandia ha caigut en mans del "sempre mes'' capitalista, Cambodja ens va semblar mes autentica, per dir-ho de qualque manera. Alomillor es per els cartells que es vanaglorien de l'estreta relacio que tenen amb la Xina de Hu Jintao. Tambe hem de dir que en arribar a Siem Reap hi varem trobar s'excepcio. Es un oasi, i no en el bon sentit de la paraula, fet a imatge i semblansa d'una ciutat europea, almenys sa zona on es concentren la majoria d'hotels i restaurants. Avui en dia Cambodja segueix essent una societat rural, encara ressentida pels horrors de la guerra civil i les matances indiscriminades dels Jhemers Rotjos. Tot i que no hi ha clima de postguerra gracies al seu caracter afable i de tirar sempre envant, la memoria historica esta viva i sobre ella trobam llibres i mes llibres que acaparen la major part de lóferta a les llibreries. Sense anar mes lluny, encara es possible que, si et surts del cami, exploti una mina sota teu. No passa cap dia sense que vegem mutilats recorrent el carrer demabant llimosna o tocant musica tradicional. Una altra cosa es que es un pais molt barat de recorrer i disfrutar, pero la causa d'aquest fet es la pobresa. Pobresa que veim en els nins que recorren els carrers venent postals, o que et demanen un boci de pa quan estas berenant. Sabem que a un afamagat li has de donar una canya de pescar enlloc d'un peix, pero en aquestes ocasions resulta molt dificil no compartir. 

Uns dies despres de recorrer sa ciutat degustant especialitats locals com sa carn de cocodril, decidirem comensar sa visitaq al motiu que ens ha duit fins aqui: l'Angkor Wat. Una joia arquitectonica de lántic imperi Jhemer i l'espai de culte mes gran mai construit. Es tan gran que hem comprat una entrada de 7 dies que podem emprar durant un mes. A sa nostra primera incursio ens varem quedar tan meravellats que, de tornada a s'hotel i per unanimitat, varem decidir ajornar el nord de Tailandia per quan hi tornassim a anar, que segur que hi tornarem, i concentrarmos en descubrir cada pedreta de l'Angkor. Hem decidit  fer un circuit cronologic, pero el primer dia teniem tantes ganes de visitar el Bayon que ens varem permetre sa llicencia d'anar-hi directament. 

Rostres del Buddha de la compassio al Bayon

El Bayon es un temple de l'Angkor Thom, una ciutat emmurallada que data del segle XII d.C. i que s'exten per 10 km quadrats. Les portes de la muralla son impressionants: estan custodiades per 54 dimonis i 54 deus i coronades per quatre busts del Buddha de sa compasio. A dintre del recinte tambe hi trobam el Palau Reial i dues terrasses que s'alcen sobre la plasa principal de la ciutat on s'hi posava el deu-rei durant les cerimonies principals (una d'elles es la terrassa dels elefants i l'altra la del rei leproso). Tambe varem poder visitar una piramide esglaonada que s'alsa a mesura que camines per una passarel.la amb aigua als costats. Aquesta piramide havia estat desmontada i perfectament registrada pels arqueolegs francesos, pero quan els Jhemers Rotjos arribaren al poder, varen destruir tots els documents per tal d'impossibilitzar la seva reconstruccio. Es per aquest motiu que s'hi van dur a terme nombrosos estudis i medicions per tal d'intentar amb mes bona fe que exit, tornar cada pedra al seu lloc. Finalment al 2008 acabaren les obres del que es considera el puzzle mes gran del segle XX.

Aixi, dema anirem a la ciutat de Roulos, es grup mes antic de temples de la regio d'Angkor. De fet son els primers construits en pedra pels Jhemers, i suposen el naixement de de l'art classic cambodjà.

Vos mantendrem informats de ses nostres aventures, una mica mes sovint i una mica millor ara que hem apres a posar fotos com toca! Fins a sa proxima!

Bangkok

Sa segona estada a aquesta megaurbe la varem aprofitar una mica mes. Son molts els temples que alberga i tambe molts els llocs interessants per visitar al seu voltant pero, com que hi farem una tercera visita, ens centrarem en nomes dos: el  Wat Chana Songkhram i el mercat flotant de Damnoen Saduak. Sa primera de ses visites era es conjunt de temples que teniem just a s'altra banda de carrer i que entre una cosa i una altra encra no haviem visitat. El recinte data del s.XVIII i, tot i que no es el mes imponent, si que ens va valer per fer un petit tast del que vorem mes envant. Un gran edifici central, ple de monjos i civils que resaven i rodejats per passadissos amb estatues de Buddha i escenes del Ramayana tailandes, la epica sanscrita suposadament escrita per Ganesha.   

                     

 El dia seguent varem visitar el mercat flotant, a uns 100 km al sudoest de bangkok. Varem contractar una excursio de mig dia i a les 7 del mati ja estavem en marxa. Es una pena que sa manera mes barata de visitar els llocs d'aquest tipus sigui d'aquesta forma: una caravana de furgonetes plenes de turistes amb guies que semblen mes pastors que una altra cosa. Pero be, en arribar ferem la passejada amb barca de rem com marquen els canons i ja despres ferem sa nostra. El mercat en si fa decades que ha perdut el seu esplendor. Ara per ara nomes s'hi veuen vestigis del que va ser, eclipsats per paradetes on hi venen bolsos d'imitacio, figures de moixos que mouen el bras i tot tipus de souvenirs. Aixi i tot disfrutarem de veure com dones i homes es passejen pels canals amb barques carregades de fruita, o amb minicuines on hi preparen el nostre estimat Padthai. Una de les altres coses que ens va cridar l'atencio es que a la fi poguerem tocar un elefant! Era una cria, i segurament els seus Mahuts (ensinistradors délefants) la tenien maltractada, pero aixi i tot mos varem emocionar. Li donarem canya de sucre i abrassades i li ferem mil fotos. Despres dáixo ja tornarem cap a Bangkok. 

                                                                                                                                                                   

Ja a Bangkok ferem el primer pensament important del viatge. Decidirerem anar a Cambodja abans de emprendre el nord de Tailandia ja que ens sobrava temps i no nomes era una forma d'estalviar temps, sino tambe doblers. Amb nomes aixo dins el cap anarem a comprar el bitllet, sense pensar en assumptes de visats i multientrades a tailandia i que ens donarien petits maldecaps que vos contarem mes envant. I tambe com els hem solucionat!


Fins a sa proxima! 

Ko Tao

Malauradament varem haver de tornar es nostre estimat Jeep al tercer dia ja que se mos sortia del pressupost, i encara quedaven 4 dies per fer-mos es tatuatge, aixi que estavem "atrapats" a Haad Yao, sa zona on hi teniem es bungalow. Tot i aixo miravem de desplasar-mos en taxi fins a qualque platja. Anarem a sa Platja "Malibu" que suposadament era paradisiaca pero al final just va ser una de tantes platges amb una arena tan fina que semblava fang quan te feies una mica endins a s'aigua. Tambe mirarem d'anar fins al port a pasturar pero es taxi mos sortia tan car que varem decidir tornar a peu, 2 hores de caminar pujant turons amb clor tropical. Pero be, varem riure molt. 

Finalment va arribar es dia de fer-mos es tatuatge. Na Lua estava un poc nerviosa i volia ser sa primera en fer-s'ho per no haver de veure abans com era. Arribarem a sa tenda, en Tip, es tatuador que semblava en "Toro Sentado" de jove, li va mostrar es disseny final i quan varen estar del tot d'acord se va posar mans a l'obra. Es realment curios veure en viu una tecnica tan antiga com es tatuatge amb bambu. Es tatuador sostenia una canya per un extrem, mentre que a s'altre hi havia 5 agulletes que anava banyant en tinta com si d'una estilografica se tractas. I      a picar s'ha dit. Dues hores i mitja va tardar a fer es bracalet de na Lua. Dues hores on na Lua va aguantar es tipo com sa qui mes, tot i es mal que li feia a sa cara interior del bras. Despres me va tocar es torn a mi, me va mostrar es disseny final, que jo havia retocat poc abans, i lo mateix, a picar... En acabar mos va fer sa sessio de fotos de rigor, li donarem ses gracies i doblers, molts de doblers. Com que es una tecnica tan especial, es preu tambe es especial. 

Amb poques feines, o mes aviat cap, per endevant, decidirem quedar-mos tot es cap de setmana a Koh Phangan per aixi veure es nostre colega Sanny, es dels cafes, en concert. El varem veure dos dies seguits a bars fets de fusta i cordes, amb hamaques i coixins i amb llum tranquila. Varem passar dos vespres d'allo mes entretingut. 

Tard o prest havia d'arribar s'hora de partir cap a Koh Tao, i va arribar en diumenge. Aixi doncs, li deixarem una nota a en Sanny despedint-mos d'ell, ja que a les 11 encara dormia... i anarem cap al port a agafar es vaixell. Una hora i mitja de trajecte despres i erem a Koh Tao, illa tortuga, famosa com a meca del submarinisme i amb una poblacio d'uns 5000 habitants i 25 km quadrats de superficie. Era quasi una heregia venir fins aqui i no contractar una excursioneta per anar a bucejar aixi que ho varem fer. Va ser ahir quan, a les 8 i mitja d'es demati (feia estona que no sabiem lo que era aixo) mos passaren a cercar per durmos a n'es port. Sa barca va partir i sa primera aturada era Shark Bay. Intimidats per es nom mos varem ficar a poc a poc a la mar i comensarem a inspecionar. Jo no vaig tenir gens de sort, crec que me varen veure mes els taurons a mi que jo a ells. Pero na Lua va arribar a veure sa silueta d'un tauro de mes o menys un metre de llarg. Tots els que hi ha a aquesta badia son de tamany similar, de s'especie de puntes negres, no massa agressius. Despres anarem  cap a Mango Bay que no se deia aixi per que hi hagues mangos nedadors, sino per sa forma que te, a bucejar per un escull de corall replet de peixos de colorins i de tot tipus de formes, com els que surten a Buscando a Nemo. D'alla partirem cap a Koh Nang Yuan, un illot, o ms aviat 3 connectats per un banc d'arena. Alla fererem de turista en tota regla i 2 hores despres, cap al port una altra vegada. 

De tornada al nostro hotel comprarem el bitllet de vaixell cap a Bangkok i anarem a sopar. Hem decidit que, a partir d'ara, mos alimentarem als 7/11 (una especie de badulaques sense Apus) de cafes i sopes de sobre que mos costen 30 centims, estam gastant mes del previst i hem de comensar a estalviar tot lo que poguem perque moure's tant val pasta.  

Aixi, a Bangkok hi tornarem a passar uns dies per fer-hi visita abans d'anar cap a Cambodja, si tot va segons el previst. A Cambodja hi passarem una setmaneta, lo just per veure Angkor Wat, i despres tornarem a Tailandia Per coneixer el nord abans de partir cap a Vietnam. I ara vos deixam, que mos queda un trajecte de 15 hores en vaixell per endevant. Fins a sa proxima!

ลาก่อน !

Phuket, Ko Phi Phi, Ko Lanta i Ko Pha Ngan

Hola gent. Primer de tot demanar-vos disculpes per no haver escrit res des de que deixarem Bangkok, pero com podreu imaginar es senyal de que mos hem deixat endur pel relaxat ritme del sud i ses seves illes.

En primer lloc anarem fins a Phuket, que esta al sudoest de Tailandia. Tot i que varem poder pegar es primer "capfico" de l'any, sa ciutat i sa platja d'aqui deixaven molt que desitjar perque semblava Cala Millor ple de turistes rusos forrats que inflaven es preus i no ens ho podiem permetre i era lleig. En vista de s'exit tot d'una que varem poder varem comprar es bitllet des ferry per anar cap a ses illes Phi Phi.

Anar de Phuket a Phi Phi va ser com anar de s'Arenal a Cala Barques. Quan varem arribar al port varem agafar una barqueta-taxi de proa allargada, tipica d'aqui, i varem anar fins a long beach on presumiblement hi havia els bungalows mes baratos. El primer lloc que varem mirar ens va convencer: un bungalow de bambu amb bany a primera linia de platja i de preu raonable. Varem flipar perque mos feia molta il.lusio poder estar en un bungalow. Lo mes destacable d'aquesta estada va ser s'excursio d'un dia que varem aconseguir per uns deu euros per hom que mos va dur a veure Mosquito Island (una illeta que just era un banc de sorra i un parell de palmeres, una passada!), varem bucejar amb tub i caretes a sa platja de davant es nostre hotel i que estava plenissim de peixos de colors, erisons bestials i una especia d'anemones d'un lila electric precios. A mi me feia un poc de por pensar que hi ha taurons pero bueno. Tambe varem visitar diferents platgetes de sa Phi Phi gran com sa Monkey beach (plena de monees que menjavem platanos, supertopicazo). Lo mes guapo de tot lo dia va ser poder anar a sa Ko Phi Phi petita, segons diuen, es lloc mes guapo de sa terra. I no discrepam! Si vos deim que es on se va gravar La Playa vos sonara mes. De totes maneres ja haureu vist ses fotos es que mos teniu al facebook i creiem que val mes una imatge que mil paraules. Simplement precios! Una altra cosa que mos agradaria compartir amb voltros es el caminoll de s'hotel fins al port, si algu ha jugat al Monkey Island sabra de que xerram: atravessarem una selva  plena de totems, cases penjades dels arbres, platges d'ensomni, busts de Budha esculpits als troncs dels arbres morts...vale, no esta fet per cap tribu local pero com a reclam turistic mos encanta i tambe pensam que es bungalows de fusta son sa millor opcio d'hotels a sa costa que no suposa cap impacte visual. Puta PP, que li queda de molt per aprendre!

Bueno, despres ens varem anar cap a Ko Lanta que es una altra illa del sudoest que esta a unes dues hores amb ferry de Ko Phi Phi. Alla tambe llogarem un bungalow, pero sa platja d'alla era mes semblant a ses platges de Muro, tot i que 20 metres endins de s'aigo hi havia unes roques que no convidaven massa a nedar. A mes, mos va ploure cada dia  a sa mateixa hora. Aixi que res, dos dies i partirem cap a Ko Pha Ngam que tenia mes fama d'ambient motxiller i s'ajusta mes al nostre pressupost. Per anar fins a Ko Pha Ngan, que esta situat al golf de Tailandia, varem haver d'agafar un bus i un altre ferry i varem tardar unes 10 hores. Un cop alla varem agafar un taxi fins a un hotel que haviem vist a sa guia (Ibiza se deia) pero va resultar estar ple i a partir d'aqui va comensar sa caminata motxilla a sobre per una carretera plena de costes infernals... pero va valer la pena perque varem trobar es Rasta Home! Se tracta d'un bar de musica reggae on hi fan concerts i tenen nomes tres bungalows per llogar que mos costa uns sis euros per vespre entre tots dos. Esta enmig de sa jungla, esta tot fet de bambu, es bany es una passada (te ses parets forrades de copinyes), tenim formigues de 2cm vermelles, sentim un renou d'un animal desconegut encara tot es vespre pero es una passada!!! A mes, just a s'entrada des cami, devora sa carretera, hi ha una cafeteria que tambe duu un rastafari tailandes que nom Sany i que ja s'ha convertit en es nostro amic. Fa un cafe vietnamita bonissim, jo crec que es el millor cafe que he provat en sa meva vida, posa bona musica, te una hamaca, bones converses... a mes mos ha sorpres perque ja es primer dia mos va dur amb so seu cotxe fins a sa ciutat perque poguessim llogar una moto. El tema del transport es un altre punt a comentar, varem intentar llogar una moto pero cap des dos en sap dur aixi que al final varem decidir-nos per llogar un jeep vermell suuuper xulo que podem dur tots dos. S'unic inconvenient es que s volant es a la dreta i hem de conduir per l'esquerra; en Joshua ho fa molt be pero jo nomes l'he pogut dur dos viatges perque semblava que tornava a aprendre a conduir i no anava tranquila. A mes ses carretere d'aqui no estan en molt bones condicions.

Amb es Jeep varem anar un dia cap a sa costa est per una carretera plenissima de pols on derrapavem a cada costa pero era una passada perque anavem enmig de sa selva, veiem monees, elefants... molt autentic! Sa platja tampoc va ser de lo millor (feia olor a brou de peix). Es mateix dia varem anar a sopar a nes mercat nocturn de Thong Sala que es una esplanada plena de paradetes de menjar des de qualsevol cosa frita fins a dolsos, llagosta i lo mes important: PAD THAI!!!!!!! Es elplat de fideus al que ens hem tornat realment adictes i es molt barato. Ahir vespre varem anar a una fira que feien a un temple, hi havia concerts, berbena, bingo, coses per comprar... va ser entretengut. Avui ja haviem de tornar el cotxe aixi que hem aprofitat el demati per anar fins al nord on hi ha una platja amb una illeta que estan comunicades per una pssarela d'arena quan hi ha baixa mar.

Tenim pensat quedar-nos fins devers dissabte aqui i partir cap a Ko Tao, sa darrera illa que visitarem abans d'anar cap el nord. Una altra cosa que estam rumiant es si pegar ara es bot a Cambodja en comptes de fer-ho despres de Vietnam i aixi guanyam temps per anar a Sudamerica. Ja vos informarem.

Una abrasada molt forta! Vos enyoram molt.

Adeu Nepal! Hola Tailandia

Dia 28 de febrer va arribar es moment de despedir-se de na Debora. Ella se quedara uns dies mes per Nepal i despres tornara a Barcelona. Ara continuarem es viatge en Joshua i jo tot sols, pero abans d'arribar a Tailandia mos varem haver de separar: en Joshua agafava una combinacio de vols fent escala a Delhi i jo me n'anava directe cap a Bangkok. Per sort es nostres avions arribaven nomes amb una hora de diferencia i varem quedar que mos esperariem a nes meeting point de s'aeroport de Bangkok.

Es viatge de'n Joshua va ser un poc xungo perque, me va contar despres, que es vespre anterior d'agafar s'avio havia estat vomitant i gairebe no havia pogut dormir. A s'aeroport de Kathmandu va tornar a vomitar, pero per sort va poder volar. Es meu viatge va ser tot lo contrari (atencio familia i amigues azafatas): Thai Airlines es sa millor companyia aerea amb sa que he volat mai!!! Al final no era un 747, pero tot i aixi l'avio era enorme, super modern, molt espaios, els seients eren molt comodes, hi havia colonia al bany, el menjar era de restaurant car i quan vaig veure entrar les hosteses de vol vos jur que me vaig pensar que eren un grup de models que volava al mateix avio que jo...duien uns monyos com a de geishas, i eren guapissimes.

Vaig estar esperant a ne'n Joshua a s'aeroport i feia tanta calor que me'n vaig anar a nes bany a canviar-me de roba, posar-me ses sandalies, rentar-me ses dents...me vaig sentir com en Tom Hanks a sa peli "La terminal". Un cop junts, varem agafar un taxi cap a Khao San, que es sa zona on hi ha mes guest house de Bangkok. Es trajecte amb taxi va ser bastant gracios perque alucinavem amb lo moderns que son els edificis, en que hi hagi semafors i es respectin...bruixeria! jejeeje, com se nota que venim d'on venim. I res, a cercar un hotel que estas be de preu a les 21h des vespre i 30 graus amb humitat. Varem aconseguir allotjament amb aire acondicionat pero, tot i ser lo mes barato que hem trobat, mos surt a uns 10 euros es vespre i tenim el bany i la dutxa comunitaria i estam a un 4t pis. Aixo si, esta molt molt net. 

A Bangkok hi hem estat 2 nits pero nomes hem descansat perque en Joshua no esta recuperat del tot i ahir va acabar fent-se un suero..a mes fa tantissima calor i humitat que no fa ganes anar a visitar res. No vos penseu que no veurem coses a Bangkok, no hem vengut fins aqui per aquest turisme de merda de sol i platja que tenim a ca nostra, ni loca! Pero estavem cansats des viatge i sabem que hem de passar per Bangkok dues vegades mes: una quan tornem del sud per anar cap al nord, perque es un sistema radial, i l'altra quan tornem del nord per agafar l'avio cap a Vietnam. Aixi que ahir varem anar a comprar es bitllets de bus per baixar al sud. Hem decidit comensar per Phuket i d'alla anar cap a Ko Phi Phi. Despres ja mos podrem desplasar d'oest a est.

Pel que fa a la zona on estam allotjats, es vomitiu: S'Arenal, Magaluf i Marbella junts i multiplicats per 3. Tot son llocs per comprar i beure. Venen, per cert, coses impensables com sigui mandibules de tauro, dents de tigre, navalles, punys americans, lo indispensable per un bon hooligan! Ses coses bones que te es que pots menjar pes carrer uns fideus per 50 baths (poc mes d'1 euro) i pels amants dels tatuatges es un paradis perque esta PLE de tatuadors i tel fan tambe amb la tradicional tecnica del bambu... deu fer molt de mal pero sa veritat es que m'agradaria provar-ho (mama no passis pena que no ho he fet, ENCARA).  Una altra anecdota es que ahir varem anar a fer una cervesa a un xiiringuito ambulant i sa banda sonora era Ska-P. What the fuck?

I res pus!! Que avui agafam un bus de 15 hores fins a Phuket fent escala. Ja hem reservat 2 nits d'hotel i esperam que no vengui cap Tsunami.

LAA KAWN