Hoi An

En arribar a Hoi An es bus mos va deixar davant d'un hotel una mica apartat d'es centre amb s'esperansa de que mos rendissim davant sa calor i ses seves habitacions a 15 dolars amb dret a piscina. No ho varem fer i pensavem que ningu ho faria pero de cop i volta mos varem veure tot sols al carrer i comensarem a caminar cap a la zona de motxillers, que estava a un kilometre d'alla on erem. A meitat de cami i amb una fam i una calor que no mos deixaven caminar massa mes aturarem a dinar. Va resultar ser es millor menjar vietnamita que hem probat fins ara i gens malament de preu! wonton frit, rollitos de primavera, "roses blanques", salsa de peix... per llepar-se'n els dits! Amb ses piles carregades emprenguerem es darrer tram ja atravessant es casc antic de Hoi An. Mes envant tendriem temps per perdren's-hi pero sa primera impresio ja mos va deixar bocabadats.

Despres d'un poc de cercar i nomes trobar hotels cars amb habitacions menudes decidirem fer-li cas a un homo en una moto que mos prometia un a 10 dolars i a sobre amb piscina. El seguirem per un caminoi entre cases i clavagueres. Estavem a punt de partir corrent amb sa intencio de conservar els nostres ronyons a puesto quan finalment sortirem a un carrer principal i alla estava. No era res de l'altre mon pero era lo que mos havien promes. Deixarem es trastos, descansarem una mica i nedarem un poc.

Sortirem quan ja comensava a fer fosca i lo primer que mos va cridar s'atencio va ser sa quantitat de llumetes d'estil xines que penjaven d'arbres, fasanes i escaparats, de distints colors i tamanys. Aixo junt amb sa tranquilitat que s'hi respirava al casc antic i lo acollidor des passeig a sa vora del riu varen fer que decidissim allargar sa nostra estada a Hoi An en detriment de Mui Ne, es principal desti de platja de Vietnam, i que vist lo vist a Ha Long, no considerarem que valgues mes la pena que alla on erem. Lo primer que anarem a veure va ser el conegut pont cobert japones, construit al s.XVII i que es l'unic que alberga una pagoda budista al seu interior. Seguirem passejant una mica pero els museus, ses cases tradicionals d'antigues families comerciants i ses pagodes haurien d'esperar dos dies (es seguent tocava fer es gandul) quan comprariem s'entrada, ja que el centre historic de la tambe coneguda com a Fai Fo es patrimoni de la humanitat.

Aixi, llogarem una bici amb porta-luas i recorreguerem el centre a la cerca d'els llocs visitables que ens agradassin. Anarem a una casa senyorial que, segons ens va explicar sa guia, era d'estil xines, vietnamita i japones a parts iguals. Vos podeu imaginar lo preciosa que era, amb bigues i columnes d'una fusta antiga, altars a la familia i als deus i mobles i quadres tradicionals. Com que mos quedaven encara bastants de dies, aquell dia no visitarem res pus i mos dedicarem a trescar per ses tendes i nedar a sa piscina. 

A l'endema, tornarem a llogar sa bici i a pasturar s'ha dit. Com que partirem massa prest i feia massa calor, haguerem de tornar al nostre oasi piscinil a esperar que en Llorens se calmas una mica. Ja amb sa fresqueta anarem a enllestir ses missions que teniem pendents que eren comprar es bitllet de bus cap a Sai Gon (Ciutat de Ho Chi Minh) i cercar s'oficina de correus per enviar un paquet. En acabar ses feines anarem cap al centre ja que a les 19:30 hi havia un espectacle tradicional, segons explicava es triptic, i no ens ho voliem perdre. Era com una obra de teatre encara que es fil argumental se mos escapava. Cantaren i ballaren de moltes maneres, pero quasi totes mos recordaven a ses Apsaras d'Angkor i els seus moviments de mans tan orientals. En acabar s'obra sentirem musica d'una altra banda i es que resulta que, a part des teatre, cada vespre es fan jocs tradicionals. Aquell que teniem a devora era una especie de bingo on enlloc de numeros s'hi jugava amb paraules. Cada persona en tenia unes quantes escrites a un taulo de fusta i els dos que les treien del bombo les anunciaven amb una melodia que tenim gravada dins es cap. En acabar anarem a visitar una altra casa tradicional pero va resultar una mica decepcionant. Una parella d'ancians, molt ancians, es feien carrec de sa casa i no estaven per fer visites guiades. Hi entrarem i sortirem quasi immediatament perque, a part de sa manca de guia, era molt petita i no tan guapa com sa que ja haviem vist.

Es dia seguent i amb sa platja a nomes 5 Km no ens poguerem resistir de pegar-hi un bot. Anarem a llogar sa bici i mos posarem en marxa. Al cap d'una estona arribarem a sa que, segons sa guia, era "una preciosa franja de arena {..} donde es facil comprar pescado i marisco fresco a los pescadores" Res mes enfora de sa realitat. Va resultar ser una platja plenissima de gent i venedores de coses inutils, amb una aigua freda i molt moguda i a sobre s'acostava una tormenta. 30 minuts despres d'arribar-hi decidirem tornar. Despres de sa piscina anarem als mercats d'una i altra banda d'es riu a trescar, demanar  preus, regatejar i, en comptades ocasions, comprar alguna cosa. 

Es dia abans de partir anarem a visitar el que deixarem pendent. Anarem al museu d'historia i cultura de Hoi An, que te un nom molt llarg pero unes instal.lacions molt petites. Tot i aixi es contingut era interessant i mes ben explicat que el de Ha Noi. Despres anarem cap a un Assambley Hall, una especie de casal de reunio construit per sa comunitat mandarina i que a dia d'avui serveix de pagoda on sa gent hi va a resar. Hoi An es famosa per haver albergat comunitats importants de japonesos i xinesos sobretot durant el seu passat com a port comercial important i d'aqui els hi ve s'herencia arquitectonica i culinaria tan especials. Es tems que mos va quedar de dia el dedicarem a comprar records i regals, ja que era sa primera vegada en molt de temps que trobarem coses que realment valien la pena i que no eren es tipic clauer o camiseta amb es nom des lloc.

Es dia seguent, ja es darrer, mos aixecarem i deixarem passar es temps a un ciber-cafe fins que fos hora de partir. Aquesta vegada varem ser un poc vius i comprarem els bitllets directament a s'empresa de busos per evitar pagar una d'aquestes comisions de 25 dolars per ses que tant se desviuen els amos dels hotels. Mos varen dir que haviem de ser a s'estacio de busos a les 4 ja que es bus partia a les 5. Devers les 5 i quart va compareixer un taxi que mos va dur a noltros i a 3 persones mes enfora, a un lloc enmig d'una autopista on se suposava que passava es bus. Just en baixar d'es taxi va passar un bus que fins que el varem veure, no sabiem si tendria llits per poder dormir o si seria de seients normals, perque s'al.lota que els mos va vendre amb prou feines sabia dir Hello. Aixi doncs, entrarem ja com en Pere per ca seva, i ens acomodarem per passar-hi ses seguents 20 hores de cami cap a Saigon.

Fins aqui sa nostra estada a Hoi An. Una aferrada ben forta i salut!