Halong

Tot i que mos varen dir que arribariem a les 7 i mitja del demati a Hanoi, arribarem a les 4 i mitja de la matinada. Aixi, regatejarem amb un taxista fins que ens rendirem i ens va dur a sa porta de s'hotel on haviem comprat el billet. A dins, dues o tres persones roncaven a llits estirats enterra al rebedor i noltros seiem a s'entrada. Mos separava una barrera mal tancada i encara era negra nit. Dormint a estones i xerrant se varen arribar a fer les 6, es personal se va despertar i mos varen deixar entrar ses maletes. Un cop berenats tornarem a s'hotel a tornar a esperar, casi esteim mes estona esperant i viatjant que visitant els llocs en si. Aixi, a les 8 i mitja va passar es minibus que mos duria a Halong. 3 hores i mitja despres ja hi erem.

En arribar mos deixaren a tots al moll ja que tots menys noltros havien contractat es passeig en barca. Aixi, enfilarem es passeig maritim d'aquest Benidorm de l'est i ens plantarem al carrero dels hotels barats. Despres de demanar preus que anaven descendint a mesura que s'habitacio estava un pis mes amunt ens quedarem amb una de 7 dolars a un 5e pis. Com que estavem tan cansats per sa pallissa de viatge des de Sapa just varem contractar una excursio d'un dia per es dia seguent i varem comprar es billet de bus cap a Hue tambe per es mateix dia, i despres a jeure. 

Seria es dia de s'excursio quan mos n'adonarem de que mos havien estafat. No mos ve de nou, pero cada vegada mos emprenya mes. No mos cap dins es cap per quin motiu son aixi. En fi, que teniem s'excursio de 4 hores per 20 dolars i just en pujar ja mos varem dir que no li diguessim a ningu quant haviem pagat, perque n'hi havia que havien pagat mes. De fet varem veure gent que pagava el doble. Mos varen recollir a tots i mos dugueren cap al moll. Mig entabanats per lo prest que era mos ficaren a un vaixell que surava de miracle i emprenguerem sa marxa. Es demati era gris, trist i hi havia una boirina que no deixava distingir massa be ses illes. Sa primera escala va ser una illa on hi havien construit un moll  de formigo espantosament lleig. Baixarem i anarem cap a una cova bastant impressionat, pero il.luminada per colorins sense motiu aparent. Aqui son molt de posar-li llum a tot. Sa seguent aturada va ser un poblet flotant de pescadors on mos oferiren un passeig en barca per ses "coves" per 5 dolars. Si ho sabem li pegam foc a sa barca. Ja esta be d'estafes, joder. Perque una cosa es que te venguin coses cares i s'altra que t'estafin, aixi amb mala idea. 20 minuts per una aigua verda nuclear per passar sota dos ponts naturals i fer mitja volta. Cala barques es mes impressionant. I mes barato! Sa veritat es que no hi ha massa cosa mes a contar. Hi ha moltes illes amb formes extranyes, molts de penya segats pero aixo es tot. Era una visita obligada i la varem fer, pero no hi ha res com ses Phi Phi de Tailandia. 

Igual que a ses postals, eh?

En acabar s'excursio, tornarem a s'hotel a esperar una altra vegada. 5 hores despres ens va passar a cercar un home amb un cotxasso i ens va dur com a dos senyorets rics fins a... fins a una carretera de mala mort on hi havia un "tenderete" de sa companyia de busos. Mos donaren es billet definitiu de bus i na Lua se va fixar que deia que es preu era de 200.000 Dongs, uns 10 dolars. Noltros n'haviem pagat 35! Una altra estafa made in Vietnam. Alla tornarem a esperar una bona estona, mig riguent amb sa gent local que hi havia per alla fins que va arribar el bus devers les 20:30. A la fi! pensarem increduls abans de sebre que maleiriem aquell bus sa resta de ses nostres vides: gent cridant-se, un bany pestilent, cucaraches que corrien per tot... En fi, entrarem i cercarem els nostres "llits" i intentarem dormir entre mirades impertinents, curioses i extranyes. Entre becadetes de poca estona arribaren les 12 des migdia i ens dugueren a dinar. Almenys aixo estava inclos al preu. Seguerem amb gent local i una mestressa que "partia el bacalao" Mos servia a tots i quan li deiem que estavem plens a rebentar, encara mos en posava mes. De tornada al bus comensarem a pensar que ens hauriem passat. No era normal que el que ens va vendre el ticket ens digues que arribariem a les 10 del demati i eren les 14 i encara estavem per sa carretera. Una dona ens va dir que encara ens quedaven unes 3 hores per arribar i ens tornarem a emprenyar amb sa cara dura de sa majoria de gent amb sa que hem tractat aqui. Fins ara nomes ha sigut sa gent que te qualque tipus de negoci, per petit que sigui. Pot ser se salvi sa gent normal, que sen's ha mostrat amable fins ara, pero encara no els hi hem comprat res... En fi, 21 hores despres de partir de Halong arribarem a Hue. On mos han tornat a timar... pero ho contarem a sa proxima entrada. Dema partirem cap a Hoi An i ens hi passarem dos dies.

No es que no estiguem disfrutant del paisatge i sa historia de Vioetnam. Pero quan se tracta del tracte amb sa gent es frustrant, T'intenten estafar a sa minima que poden i sa vegada que fa 15 t'acabes emprenyant. A mes ho fan amb mala idea. Encara es s'hora de que coneguem un vietnamita bona persona. No ens extranya que durant tota sa seva historia hagin expulsat a tots els seus invasors. Na Lua creu que es perque son uns reputes i no crec que li falti rao. Tampoc li sobra.

En fi, deixam d'escriure per ara perque ja fa una bona estona que som al ciber i segur que mos tornaran a intentar estafar.

Una abrasada ben forta i salut!!