Sapa

Ido aixo. Mos dutxarem, descansarem i anarem a berenar que era ben prest. En haver acabat ses feines reunirem forces per cercar una excursio pels poblets de ses minories etniques que estan al voltant de Sapa. Trobarem un lloc suposadament d'informacio turistica. Els hi varem demanar que mos convenia mes, si contractar-ho directament de ses senyoretes diminutes que mos varen rebre, contractar-ho a un hotel o a una agencia especialitzada. Evidentment, com que a Vietnam tothom grena cap a ca seva mos va dir que lo millor era que li contractassim a ell per un preu abusiu. L'enviarem a porgar fum i continuarem sa recerca. Al final va resultar que al nostre hotel venien una excursio de 2 dies tot inclos per 25 dolars, que no esta gens malament comparat amb els altres preus i a sobre mos hi entrava es menjar i un lloc on dormir. Sa resta d'es dia pasturarem per es mercadet des poble demanant preus i assustant-mos d'ells. Hem arribat a trobar casos on els preus estan inflats 10 vegades. 10 VEGADES!!! En fi... encara no estavem massa cremats per aquest fet. 

Una dels milions de venedores que hi ha per Sapa

Al sen dema mos aixecarem prestet, anarem a berenar i cap a s'hotel perque mos havia de venir a cercar es guia. Al cap d'una estona d'esperar mos compareix una nina d'uns 19 anys amb veu de poma que mos diu que sera sa nostra guia i que podem partir. Sortim i a mesura que baixam anam a cercar els que seran els nostres companys de trekking. Primer 3 al.lotes que mos varen semblar espanyoles. Despres una parella com a de russos que no se xerraven gaire i per acabar, sa cirereta: una parella de vietnamitas vestits de diumenge i sa tia amb unes xancles d'oso... inexplicable. Pero be. Mos posarem a caminar i va resultar que ses 3 nines eren de Mallorca! Be, una de Cadis pero vivia a sa Roqueta. Tot d'una sortir de Sapa estavem a una pista forestal que discurria sobre es riu, que mos quedava a la dreta. A l'esquerra, una muntanya mig tallada com si fos una pedrera i per tot hi havia maquinaria d'obra. Estaven construint una presa i s'havien carregat tot es tram fins al primer poble. Una preciositat.  Entre batues i mecagons baixarem una costa de terra molt pronunciada. Sa de ses xancles d'oso va haver d'anar per una altra banda. A qui se li acud! Anar-te'n d'excursio i dur unes xancles d'oso! Es que encara no m'hi cap dins es cap. A part de retrassarmos un munt casi se xapa sa crisma. En fi. Arribarem al primer poble, si se li pot dir aixi, i dinarem. Haviem fet tot es cami acompanyats de H'mongs negres, sa primera etnia que coneguerem i no haviem comensat a dinar que ja en teniem 10 al voltant a mem si lis compravem alguna cosa. No mos varem posar massa nirviosos perque almenys son simpatiques. Es mes: acabarem per comprar un parell de cosetes. Anarem a fer un voltiu pes poble i va resultar ser un seguit de tendes i restaurants. Res pus. 

Ses vistes des des riu

Na Lua i sa seva nova compra. Ses arrecades, eh?

Caminarem una mica mes, sempre aturant-mos per no perdre a ses dues fieres que anaven de passeig i perque sa guia recuperas s'ale, que el perdia a cada passa. Aqui es paissatge comensava a ser interessant. Tota una vall plena de marjades de mig metre d'alsada que  pareixien dibuixar ses cotes de nivell sumament rectes. Era una passada. En arribar a un altre poblet que quedava devora des riu sa guia mos va dir que acompanyarien a ses dues parelles al bus, ja que tenien una excursio d'un dia, i despres aniria a cercar-mos per anar cap a sa casa on quedariem a dormir. Aprofitarem es temps per fer una cervesseta amb ses compatriotes, una estoneta bastant agradable que aprofitarem per coneixer-mos una mica.  Al cap d'una bona estona va tornar na Mary Poppins. Si, sa nostra guia no amollava es paraigo no fos cosa li tocas un raig de sol i se li posas morena aquella pell de fantasma. Aixi doncs, anarem cap al homestay: una casa molt gran amb un altillo ple de matalassos on hi dormien els excursionistes. Com que encara era prest anarem cap al riu a fer un capfico i a purificar-mos del Hanoi que encara mos corria per ses venes. En tornar mos esperava una platada de patates frites que mos tornaren sa vida. Deixarem passar ses hores i a la fi mos va arribar es sopar: un festi digne dels emperadors Nguyen. En acabar va tornar a compareixer sa guia per complir sa promesa que mos havia fet just en partir: "Despres de sopar jugarem a cartes i beurem vi d'arros" No sabem d'on va venir, pero ja anava com una moto. Comensarem a jugar i qui perdia bevia. Tampoc vos penseu que mos varem engatar, era un vi bastant fluixet i just teniem una botelleta per 6. Quan se mos va acabar, varem rompre es cor a sa guia en dir-li que no en voliem una altra i mos n'anarem a dormir.

Es dia seguuent havia de ser una etapa mes curta, pero va ser mes dura i mes autentica. Pujarem una muntanyeta, atravessarem un bosc de bambu a on teniem sa impresio que trobariem vietcongs en qualsevol moment i anarem a veure unes cascades la mar de guapes, pero que just duien un raig d'aigua perque ara es s'estacio seca. De cami mos tornarem a banyar al riu, atravessarem un pont que s'aguantava per dos fils de ferro abans de que sortis l'amo a demanar doblers i arribarem a puesto. Dos dies de trekking que mos varen ajudar a desconnectar una mica i a compartir es nostre temps amb altres companyes. Una experiencia que va valer la pena, pero no tant. No es ni tant autentic com t'ho venen ni es comparable de cap manera amb un trekking per Nepal.

               

Aixi, un cop tornarem a Sapa trobarem a ses tres nines i anarem a fer una volta per es mercat, una cervesseta i a sopar. De cami per ses paradetes en varem veure una on venien carn de CA! de gos per els catalans. Per aquest motiu no mos fiam massa de demanar carn a cap restaurant. I aqui se mos comensava a acabar s'aventura de ses muntanyes. Es dia seguent varem fer temps es demati i a s'horabaixa agafarem es bus de tornada cap a Hanoi, on agafariem un altre bus cap a Halong. Pero aixo ja es una altra historia.

 Una aferrada ben forta i salut!!