Seguim explorant Angkor

Hola gent!

Com comprendreu, no es cada dia que anam a visitar els temples d'Angkor. Ens trobam molt comodes a Siem Reap i, ja que podem, aprofitam per intercalar dies d'excursio amb dies de sedentarisme en els que estalviam doblers, que ens conve, i veim moltes pelicules.

Com ja varem anticipar, es segon grup de temples que varem visitar va ser el de Roulos. Aquesta antiga ciutat va ser capital de l'imperi Khmer entre el 877 i el 879 d.C durant el regnat de Indravarman, el primer dels quatre grans Devarajas (Deus-rei). El primer dels temples que anarem a veure va ser el Preah Ko, que es una de les edificacions mes antigues. Pero la mes significativa d'aquest grup es el Bakong, una piramide esglaonada de cinc pisos dedicada a Shiva, envoltada de 8 torres i coronada per altres 5 que, com a la majoria de temples, representa el mont Meru de la mitologia hindu.         

Preah Ko

Bakong

Uns dies mes tard, en bon diumenge, mos varem aixecar a les 8 des demati per anar a visitar el grup nord-est de temples de la zona d'Angkor. El primer lloc que varem visitar vaser el Preah Khan, un dels majors complexes d'Angkor. Es creu que era una mena d'universitat budista ja que en temps de Jayavarman VII el recinte allotjava mes de mil professors. El que mes ens va cridar l'atencio va ser la presencia d'un edifici que desentonava amb la tan repetitiva arquitectura Khmer ja que semblava mes propia de la Grecia classica.

Preah Khan

Seguint la ruta del dia varem visitar diferents llocs com Neak Pean, Ta Som, East Mebon, i Pre Rup. D'aquests en volem destacar les fonts de Neak Pean i no precisament per lo que ens varen agradar sino per que, despres d'haver caminat 10 minuts des de l'entrada arribarem a una barrera que ens impedia el pas i haguerem de contemplar les fonts des d'una mes que insuficient distancia i a sobre, amb un camp de visio limitat. Una llastima per que ens semblava molt interessant ja que era un lloc on la gent anava a purificar-se a les seves aigues sagrades que manaven de fonts zoomorfiques i antropomorfiques.

Com a cloenda de l'excursio dedicarem unes hores al temple budista erigit al 1186 d.C conegut com a Ta Prohm. Es una de les estampes mes caracteristiques dels temples d'Angkor. Es famos pels arbres immensos que broten entre les runes i amb les seves enormes arrels asfixien i destrueixen a poc a poc les estructures. Quan varem ser alla ens n'adonarem que la natura, per molta cara que li planti l'esser huma, sempre acaba guanyant. Al marge d'aixo es una autentica passada veure aquesta conjuncio d'edificis i natura. No penseu que ho han deixat abandonat, sino que han deixat els arbres mes espectaculars per que els visitants es puguin fer una idea de com es varen trobar les runes els exploradors europeus de principis del s. XX. Parlant de visitants hem de dir que els japonesos cada dia ens sorprenen mes. Si hi havia 20 segons de tranquilitat a un raco del temple, una estampida de japonesos sortits literalment de darrera les pedres i ataviada de roba extranya s'encarregava de perturbarla cridant i fent-se una foto de grup 4 o 5 mil vegades. Tot i aixi els preferim als turistes alemanys que quan els deim que som mallorquins ens responen que la illa pertany a Alemanya. Deixant de banda el nostre emprenyo, lo mes trist es que aquests capquadrats (be, no tos ho son) tenen rao en certa manera ja que, dirigits per na Merkel, actualment fan lo que volen amb tota Europa. Seguint amb el tema que ens ocupa cal a dir que aquest dia tan esgotador va ser una passada. Realment venir a Cambodja ha valgut molt la pena.

El temple de Ta Prohm

Dos dies despres, i per tal de complementar i ampliar el nostre aprenentatge soobre els Khmers, ferem una visita al museu nacional d'Angkor. Tot i que si ha invertit molt de capital, que les explicacions son abundants i que disposa de diferents complements divulgatius, hem de dir que sortirem mes embullats que abans d'entrar. Entre noms de reis impronunciables, noms de deus i de totes les seves possibles manifestacions, entre que ara son hinduistes i ara budistes d'un tipus o d'un altre, nomes podem concloure a grans trets que eren immensament rics cultural i espiritualment i que els nins i nines de Cambodja segurament suspenen religio cada trimestre. Realment la visita va valer la pena. Va durar quatre hores, se'ns va oblidar dinar i no en tenim fotos per que ens ho prohibiren (cosa que ens sembla malament).

Fins aqui ses nostres aventures a dia d'avui, pero ara ens agradaria dedicar unes linies de solidaritat amb sa terra ja que cada dia mos arriben molt males noticies: atacs a sa llengua, projectes aberrants, retallades, repressio... en definitiva, estam vegent des d'una impotent distancia de 10.000 Km com s'estan carregant sa nostra preciosa illa i no podem fer res mes que lamentar-nos des d'aqui. Recordarvos que no podem deixar-nos trepitjar i molt menys per una cleptocracia sense escrupols. Esperam que en tornar d'aqui a sis mesos no s'hagi enfonsat o no mos entenguin en arribar a s'aeroport.

Salut!