De Siem Reap a Bangkok

Hola gent!

Una altra vegada, perdonau per el retras. Aquesta vegada no ha estat peresa sino que en una setmana hem canviat dos pics de pais i quatre de ciutat, ja hem tornat a agafar es ritme de la India! 

Resumint, els darrers dies a Siem Reap varem aprofitar per repetir ses visites que mes ens havien cridat s'atencio d'Angkor, com el Bayon o l'Angkor Wat i tambe ferem una visita al museu de les mines antipersona. Aquest darrer es una iniciativa dun ex-nin soldat que va combatre tant al bandols dels Khmers Rotjos com de l'exercit vietnamita i que ara es dedica a desactivar les mines que els seus companys i ells varen plantar arreu del pais, en una especie d'acte de redempcio. Es museu en si era una passada, i ens va obrir molt els ulls sobre la historia recent, tan terbola, de l'indochina.

En acabar ses feines per Siem Reap tornarem cap a Bangkok perque ja s'acostava el Songkran, que es l'any  nou budista, i encara ens quedaven un parell de llocs per veure a Bangkok. Aixi, despres d'unes ja habituals infinites hores en bus i es pas de sa frontera arribarem a sa capital per tercera vegada. Com que ja mos ho coneixiem com si fos Palma, anarem directes al guest house: ''-Do you want to see the room?, -No! volem dormir!'' 

El dia abans de que comensassin ses celebracions del Songkran el dedicarem a fer una ruta per el casc antic de wat en wat. Per fer-ho varem cometre s'error d'agafar un tuk-tuk. Molt barato, pero com que van a comisio amb segons quines joieries i tendes de moda, ens va obligar a anar-hi. Noltros sortiem escopetats, perque mos obligaven a comprar coses que ni voliem ni necessitavem i es conductor se queixava de que si no compravem, no li donarien el cupo de sa benzina. Una de tantes mangarrufes del sudest asiatic, pero no per aixo hem de perdre sa paciencia. Se va negar a dur-mos enlloc mes i ens varem enviar mutuament a porgar fum. Seguirem a peu visitant temples com el del Buddha d'empeus, una enorme estatua d'uns 20 metres d'alt; el temple de marbre, al que no hi varem entrar pel preu de s'entrada; el Wat Pho, que acapara tots els superlatius sent el mes gran i mes antic de Bangkok. En aquest darrer hi passarem bastant de temps ja que, com que comensaven les celebracions del Songkran hi havia un ambient molt animat amb mercadet, obres de teatre i una especie de glosadors. Es recinte es una passada pero hi ha uns punts que destaquen: el Buddha tombat (si el d'empeus era gran... aquest deu ser sompare) i moltes stupas amb la caracteristica forma d'agulla i estatues, moltes i moltes estatues de Buddha. 

   

En acabar, tornarem a peu cap a Kao San, ja que hi havia un embos considerable perque justament a aquella hora sa princesa de Tailandia va decidir que era bon moment desfilar per alla on haviem de passar noltros. Teniem sa idea de descansar una mica i sumar-nos a sa festa es dia seguent. Pero com que aqui son mes verbeneros que noltros, ja mos hi trobarem festa: exercits de gent fent guerra de guerrilles estaven repartits per tots els cantons armats amb pistoles d'aigua. Perque si, aqui es cap d'any se celebra tirant-se aigua dia i nit i embadurnant a sa gent, sobretot a sa cara, amb una especie de pasta de guix. Com que te posen guix, te tiren aigua; com que te lleven es guix, te'n tornen a posar... Com que no podiem lluitar contra s'enemic ens varem allistar a les seves files i, cervesseta fresca en ma, presentarem batalla. Volem aprofitar per recordar a ses families de tots aquells que ens tiraven aigua GELADA, des d'aqui un cordial salut :D. 

Es dia seguent comensava sa festa grossa. Evidentment mos aixecarem tard i quan varem baixar al carrer no varem fer una passa que ja tornavem a anar banyats de dalt a baix. Era una locura, pero de veres que es una festa molt divertida. Pasturarem cap a Kao San i quan hi arribarem ja anavem completament blancs de guix. Per sort haviem disfrutat de sa festa es dia anterior perque aquest dia es carrer estava saturadissim de gent i era increiblement agobiant. Tornarem cap a s'hotel perque es demati seguent tocava aeroport, mos n'anavem a Vietnam!

Com que dema partim de trekking dos dies i ens hem d'aixecar prest, esperarem fins a en tornar per explicar-vos es periple cap a Hanoi i de Hanoi a Sapa, on som ara. Gracis per sa vostra paciencia. A vegades mos sentim massa pesats i a vegades trobam que passam  massa d'es blog. Perdonau per una cosa i per s'altra. Una aferrada ben forta i Salut!