Varanasi

Aixi, abans d'ahir anarem a visitar els temples de Khajuraho i eren impresionants. Pero aixo no es lo que vos volem contar avui. Avui, i ahir han passat una serie de catastrofiques desdites que han aconseguit acabar amb sa nostra paciencia. Pero no passeu pena, ja tornam a ser optimistes.


Primer de tot, si pensavem que Agra no era un lloc massa recomanable a part del Taj Mahal, podem dir que Kajuraho tambe es prescindible exceptuant els temples i sa pizzeria i es nin de ses bombolles. Be, segur que es un lloc ben guapo pero es que resulta varem tenir ses primeres experiencies desagradables. Per comensar varem anar a un ciber a posar-mos al dia amb el mon i, innocent de mi, vaig intentar passar ses fotos des dia per poder-les penjar. Resultat? Targeta SD desconfigurada i TOTES ses fotos i videos que havia fet fins ara se n'anaren directes al nirvana. Ni es kit-kat ni sa birra que pujaren ses nines me va servir de consol. De veres va ser una sabatada als collons de sa meva anima. Despres, que encara n'hi ha mes, en sortir de s'habitacio es demati seguent vaig trobar a faltar sa cartera. Vaig tornar a entrar, no la vaig trobar i vaig baixar a dir-lis ses nines. En aquest temps ja entraren dos ninets a fer s'habitacio neta i li vaig demanar a l'amo per tornar a pujar, que havia de trobar sa cartera com fos. Entr, cerc per tot, no la trob i se m'acud aixecar es matalas. I alla estava, perfectament col.locadeta, junt amb una camisa que no record on vaig deixar, a l'espera de que no la trobas. Be, com que la vaig trobar, tot be.
 

Ahir, despres d'esperar 3 hores a que sortis un bus amb na Deborah que se trobava malament encara, pobreta, anarem de Khajuraho fins a Bamita en rickshaw. Alla no haviem devallat del rickshaw i ja estaven ficant ses nostres motxilles dins un bus que no estavem segurs de cap a on anava. Hi varm pujar i varem confirmar que anava cap a Satna, on haviem d'agafar el tren cap a Varanasi. Dins el bus, anarem desperdigats els primers kilometres: na Deborah a un raco, darrere d'un  empleat del bus que nomes cridava i escopia una cosa vermella per sa finestra; na Lua, devora 3 nins mes i amb una nineta sobre ses cames; i jo dret, com ha de ser. Despres seguerem tots junts i aguantarem 4 hores de trajecte a 2 per hora i amb uns baches que casi mos feien pegar es sostre amb es cap, no es conya. Aixo si, es paisatge una passada  ja que atravessarem una reserva natural i varem veure cervols, monees i unicornios. Aixo darrer ho veiem de sa gana que teniem.


A Satna mos tornarem a refugiar a un "restaurant" de "menjar" rapid fins que sortis es tren, que duia retras. Despres del tipic trajecte en tren i que ometrem per no haver-hi hagut incidents importants hem arribat avui demati a Varanasi. Pareixia que seguiem dormint i que teniem un malson: hem agafat un rickshaw cap a sa zona de guesthouses i quan mos han duit a veure 3 o 4 on no hi havia lloc els hi hem dit basta, que voliem anar per el nostre compte (perque els conductors van a comisio amb els hotels i si te duen ells te demanen un preu molt mes alt) Doncs be, primer no ens deixaven baixar i ni frenaven mentres deien "no problem ok? no problem" Quan els hem aconseguit aturar, ( si, eren dos ) hem comensat a caminar, pero no sense trobar-los a qualsevol canto. Entravem a un carrero i , en sortir, alla estaven "no problem, just check one more" Hem passat de dir-lis "Gracies, pero no" a dir "Ja esta be, deixu-mos fer. Sou desagradables.." Lo mes gracios ve ara. Ja a lo darrer, abans d'entrar alla on finalment mos hem quedat, mos hem trobat es mes vells de tots dos fent un cafe i "llegint" un diari mentre no mos llevava sa mirada de damunt, nomes li faltaven els dos foradets al diari. De pelicula. En haver descansat hem anat a fer un voltiu per sa riba del Ganges. Ha estat molt impactant. Resulta que tenim s'hotel no molt enfora d'una pira on cremen cadavers i just baixar hem trobat un grup de dones que ploraven. Tambe es molt emocionant plantar-te davant d'un lloc on fa tanissim de temps que desitges anar-hi, aquesta sensacio no te preu i te lleva totes ses males experiencies passades per haver-hi pogut arribar. Hem seguit caminant  per la vorera del Ganga (que es com li diuen ells) on hi ha tots els ghats que son ses escales que baixe al riu i son un centre on va sa gent a resar, meditar, fer ioga i te pots trobar colque iluminatum occidental que se creu Sidharta.

Hem agafat una barqueta per fer un passeig d'una hora per 50rupies per cap (menos d'un euro). Passavem molta pena de no caure a s'aigo o que mos esquitxas es barquer ja que s'aigo des Ganga te 1,5milions de bacteria per ml quen haurien de ser 150 per ser potable. Tot i aixi ha estat una experiencia emocional, molt intensa i on hem gaudit de la calma d'anar amb barca per un riu sagrat. A mes, hem deixat anar flotant uns centres fets amb floretes taronges, unes roses i una espelma al mig a sobre d'una fulla que cadascu ha deixat anar per a qui ha trobat convenient.

Bueno, dema seguim amb sa ruta ja tirant cap a Nepal. Si tot va be partirem dema cap a Gorakhpur (o com dic jo, Gorkaphur= es pais basc de la India) que es un poble dormitori per tota la gent que va cap a la frontera. Passarem la frontera i arribarem a Pokhara el dia del meu aniversari (bieeeeen). Nepal mos espera gent!! Vos deixam un altre enllas de wikipedia per si voleu sebre res pus sobre Varanasi http://es.wikipedia.org/wiki/Varanasi.

Namaste!