lunes, 30 de enero de 2012

Agra

I despres de 9 horetes de viatge infinitament mes tranquil que s'anterior es tren va arribar a Agra ahir demati. A fora, com sempre, mos esperava un exercit de Rickshaws. Eren les 6 des demati i feia un fred que pelava. Tampoc haviem dormit massa aixi que no varem regatejar gaire, cosa rara perque darrerament li hem agafat el gust. Aixi doncs partirem cap a Taj Ganj, es barri on hi han casi tots els guest houses, a cercar una habitacio que mos agrdas. En haver-ne vist mitja dotzena mos varem rendir a una que esta bastant a prop del Taj Mahal pero que era petitissima i nomes hi havia aigo freda o mes freda. Dues horetes de sesta i despres: a berenar a sa terrassa. I alla estava, el Taj Mahal, el mausoleu que va fer construir Shah Jahan per sa seva dona Mumtaz Mahal, i que si no fos per ell sa ciutat se podria dir perfectament Son Merda.

Com que ja era migdia varem decidir no entrar al Taj sino anar als jardins de Metab Bagh, que se troben just enfront del temple, pero a s'altra banda del riu. Era migdia, feia un soleiet molt agradable i acabavem de berenar aixi que va sortir sa preguna: hi anam caminant? Bona cosa varem dir. Una hora despres hi varem arribar pero no sense abans haver "passejat" a traves d'avingudes amb mes cotxes que asfalt, vorejant homes moribunds (se mos va rompre es cor) i atravessant ses agulles invisibles que eren ses mirades dels homes cap a ses nines i que les incomodaven tant. Pareix mentida sent es pais que ha inventat es Kamasutra, pero be, els temps han canviat. Despres d'una estoneta mes de passejar per els "foravilas" d'Agra entre nins que demanaven rupies i jugaven a cricket entrarem als jardins i anarem cap a la banda que dona al Taj. Moment Zen d'es dia. Es sol se posava a sa nostra dreta i es Taj s'erigia just a s'enfront. Despres d'una estona de fer fotos, estar tombats escoltant The Doors i Jefferson Airplane es sol se trobava amb s'oritzo en un sagnar de tons vermells fins que "Piiiiiippp piiiiiip piiiiiiipppp" Un guarda dels jardins treia a sa gent casi a cosses a crits de "No sun" i de "Your Bag" Aixi que Coitus Interruptus i a cercar un Rickshsaw que mos duges de tornada. En sortir tots se varen omplir en un no res i, quan pensavem que hauriem de tornar a peu varem veure uns Starky i Hutch a la India que xerraven amb altres dos turistes. Mai mos haviem alegrat tant de veure policia. Ens explicaren que havien telefonat un altre Rockshaw perque mos dugues a tots i quan varem arribar casi varem beneir sa pudor des seu fum. Ja a s'hotel, morts de gana com estavem, demanarem es sopar. Fatal, cremat i poc gustos aixi que anarem a per unes cervesses i a jeure. 

Ja avui si que ha estat es dia. Just en haver berenat hem anat cap al Taj. S'entrada carissima (750Rs - 11,7 euros), pero tot el demes increible. Si, mos hem fet sa tipica foto a s'entrada. Despres hem entrat i mos hem sentit com a formigues a un formiguer de luxe. Marbre blanquissim amb filigranes increibles i inscripcions genials. Precios. I ben enmig, sa tomba de Mumtaz. Ha estat curios perque tot era geometricament perfecte per encaixar-hi sa tomba pero en morir Shah Jahan va pensar que li va quedar ben currat i va decidir que tambe seria el seu mausoleu, aixi que a devora (i mes elevada per demostrar es seu poder d'home) s'hi va fer sa seva tomba.

En sortir hem anat a dinar i ara mos queden  unes 6 horetes perque surti es tren que mos dura a Khajuraho. I si, tambe li hem agafat es gustet a es tren. Aixi que aqui esteim, posantvos al dia de ses nostres anades i vengudes, enyorant-vos i esperant que tot vos vagi ben be. Informarem des de Khajuraho on arribarem dema demati.

Namaste i bona sort!

1 comentario:

  1. Aquesta música de The Doors que escoltau tot el camí, és den Travis? perquè a na Lua no li pega gens.
    I ses fotos del Taj???

    ResponderEliminar